Ai, Carme, que bonic, m'he emocionat i tot... no sé què dir excepte GRÀCIES amb cos de lletra tendint a infinit. I una abraçada càlida i forta, amb tot el meu afecte. Que per molts anys estiguem a prop.
Espero que sí, Laura, que poguem estar a prop. No vegis la feina que vaig tenir per il·lustrar una prosopopeia. Fins que en vaig trobar una de ben original. Una abraçada.
2 comentaris:
Ai, Carme, que bonic, m'he emocionat i tot... no sé què dir excepte GRÀCIES amb cos de lletra tendint a infinit. I una abraçada càlida i forta, amb tot el meu afecte. Que per molts anys estiguem a prop.
Espero que sí, Laura, que poguem estar a prop. No vegis la feina que vaig tenir per il·lustrar una prosopopeia. Fins que en vaig trobar una de ben original. Una abraçada.
Publica un comentari a l'entrada