Fa gairebé una tentena d'anys, quan la meva germana es va casar, Miquel Martí i Pol li va regalar aquest poema, que aleshores era inèdit, perquè el posessin a la seva participació de casament. Més tard el va publicar en "El primer llibre e Bloomsbury".
No sé perquè avui m'ha semblat que aquest poema era adient per a vosaltres. Us el dedico amb tot l'afecte. Hi afegeixo un ramet per a la núvia i un clavell per al nuvi.
Moltes felicitats!!!
No tot és desar somnis pels calaixos
rodejats d’enemics o bé d’objectes
que subtilment i astuta ens empresonen.
.
Perquè viure és combatre la peresa
de cada instant i restablir la fonda
dimensió de tota cosa dita,
podem amb cada gest guanyar nous àmbits
i amb cada mot acréixer l’esperança.
.
Serem allò que vulguem ser.
.
Pels vidres
del ponent encrespat, la llum esclata.
.
Miquel Martí i Pol
*
de Primer llibre de Bloomsbury ( 1980-1981 ).
.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada