dissabte, 20 de febrer de 2010

Miquel Martí i Pol

Fa  gairebé  una tentena  d'anys,  quan la meva germana es va casar,  Miquel Martí  i Pol  li  va regalar  aquest poema,  que aleshores  era  inèdit,  perquè el posessin  a la seva participació de casament.  Més  tard  el va publicar  en  "El primer llibre  e Bloomsbury".  
No sé  perquè  avui m'ha semblat que  aquest  poema  era  adient  per  a vosaltres.  Us  el dedico amb  tot l'afecte.   Hi afegeixo un ramet  per  a la núvia i un clavell per  al nuvi. 

Moltes felicitats!!!


No tot és desar somnis pels calaixos
rodejats d’enemics o bé d’objectes
que subtilment i astuta ens empresonen.
.
Perquè viure és combatre la peresa
de cada instant i restablir la fonda
dimensió de tota cosa dita,
podem amb cada gest guanyar nous àmbits
i amb cada mot acréixer l’esperança.
.
Serem allò que vulguem ser.
.
Pels vidres
del ponent encrespat, la llum esclata.
.

Miquel Martí i Pol
*
de Primer llibre de Bloomsbury ( 1980-1981 ).
.

Cap comentari: