Dius que són buidesperò adollant pensaments
omples les cambres.
Amb ombres o clarors,
sempre podem trobar-les
sempre podem trobar-les
plenes de tu.
Guarden misteris
en les seves penombres
per descobrir.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Uaaaaalàaaaaaaaa!
Per partida doble!!!
És tot massa bell, immerescut, dolç, tendre...
I jo sols sóc un xerraire de fira, que no aconsegueix fer una de bona...
Buf! Carme...
jo, jo, és que no se que dir...
gràcies, nina...
petonet dolç...
:¬)*
Una de bona, una de bona, una de bona... moltes de bones en fas Barbollaire!
Publica un comentari a l'entrada